Aquest matí he anat al Mercat del barri a encarregar les darreres viandes per la calçotada de Diumenge, a penjar uns quants cartells més i fer una mica de publicitat de l'assumpte entre els veïns i veïnes que hi compraven. Entrant amb l'mp3 a l'orella, se m'ha acostat un home amb una guardiola a la mà. He alliberat les orelles per escoltar-lo, em demanava diners per lluitar contra la Sida. Mentre remenava les butxaques en busca d'alguna moneda, l'home (entranyable com pocs) m'explicava que fa 24 anys que és portardor del VIH i em donava uns quants consells preventius (més enllà del clàssic póntelo, ponselo). De sobte, l'home m'ha posat una enganxina (la que donava a tot aquell qui col·laborava). Jo encara no havia trobat res, però el que m'ha dit m'ha fet pensar tot el dia. "Gràcies per escoltar-me, noi. Massa dies he passat aquí i la gent no es digna ni a mirar-me a la cara, només per això ja t'ho mereixes. Gràcies". Textual. Just l'home em deia això he localitzat una moneda i la he ficat a la guardiola. M'he acomiadat i li he desitjat sort.
I tot el dia que hi vaig pensant, en la sensació d'aquesta gent de sentir-se exclosos de la societat. I en com és de fàcil parar la orella i atendre el del costat que et parla, el coneguem o no el coneguem. Però el que m'ha esgarrifat és el fet de comprovar que en unes altres circumstàncies, poder jo tampoc hauria aturat la música i el meu pas per veure què volia l'home de la guardiola.
2 comentaris:
Realment. El problema tampoc és el que pugui demanar, tenir, o ser víctima la gent. Habitualment, som racistes dels homes amb guardiola!
De veritat que jo que treballo al centre, em passo mitja vida fugint-ne, se me'n refot totalment l'aspecte que puguin tenir lo que realment m'acollona és la GUARDIOLA.
I en això, com en tot, n'hi ha de bons i de dolents però paguen justos per pecadors. Estem massa habituats a la llei occidental de la picaresca.
Ho fem tots, això de "fugir" d'aquestes persones alguna volta. Hi haurà molta gent com aquest home, que necessitarà més que res que algú l'escolte, i si jo sabera que és així, de ben segur que em detindria amb tots i cadascun dels que trobara pel carrer. Ara, mai saps que t'hi pots trobar...
Publica un comentari a l'entrada