Ahir, aprofitant una fugaç visita al centre de Barcelona vaig aprofitar per a endur-me a casa el concert "L'Ovidi se'n va a Palau", l'homenatge al mestre d'Alcoi realitzat al Palau de la Música Catalana el 15 de Maig de 2006.Ja en el seu moment, el mateix dia de l'espectacle, vaig sortir d'allà convençut que havia viscut un moment únic: un espai com el Palau de la Música pres per l'Ateneu La Torna, la gent de Propaganda pel Fet! i tot un seguit de personalitats, recordant l'Ovidi Montllor.
Noms com en Vicent Partal, la Gabriela Serra, l'Arcadi Oliveres, l'Alfred Lucchetti, l'Isabel Clara-Simó, en Pep Riera, la família d'en Guillem Agulló i els amics d'en Josep Maria Isanta. La música va córrer a càrrec, entre d'altres, d'en Toti Soler, dels VerdCel, d'en Feliu Ventura, dels Obrint Pas, de La Fera Ferotge (alter-ego dels Inadaptats), d'en Miquel Gil o d'Al Tall. Submergit en el concert, un cada cop es convenç més de la seva condició, en el meu cas, de valencià del nord.
A hores d'ara, queden en el record els centenars d'homenatges a la figura del cantautor d'Alcoi que van tenir lloc al llarg de l'any. Sobta que tots fossin impulsats per la societat civil, sobta que cap fos impulsat per cap mena d'institució. I és que l'herència de l'Ovidi, 10, 20 i 30 anys més tard, té una vigència impressionant. Sorprenent...i preocupant alhora!
En fi, altament recomanable!
...perquè portem bandera on blau no hi ha, diem ben alt que parlem català i ho fem a la manera de València!.
2 comentaris:
Bé esperaré a demà, quan també tingui el disc entre les mans, a escriure't alguna cosa amb més fonament... de moment només voldria enllaçar-te dos dels moments que tenim en la memòria i també a la nostra segona memòria d'imatges, el fotolog!
Fins aviat!
http://www.fotolog.com/canbruixa/16345828
http://www.fotolog.com/albadanes/15565948
Pablo, avui he arribat al teu blog des d'un lloc nou... des del diari de'n Xavi Sarrià. En fi, com et vaig dir, no he tardat a tenir entremans el disc d'Homenatge a l'Ovidi. L'he escoltat i he vist alguns fragments del DVD. D'aquell concert recordava poc però si l'Homenatge a Teresa de la Lídia Pujol i en Miquel Gil. Doncs un altre cop aquesta és la que més m'ha agradat. La veritat és que el disc se m'ha fet curt i el DVD llarg. Suposo que és el fet d'estar acostumada a comprar o disc o DVD, m'hauré d'anar acostumant a aquesta nova tendència del dvd musical!
Jeje i després de rollo t'emplaço a tenir-lo més paït per tornar-ne a parlar! ;)
Publica un comentari a l'entrada