l'eterna angoixa dels relleus i els nous horitzons

Porto uns dies satisfet, content de veure que el projecte pel qual tant havia lluitat i en el que tants esforços vaig abocar, té continuitat en forma de 3 persones que volen assumir-ne el lideratge. Feia vora 1 any que estava envaït per l'angoixa de no saber què seria de la criatura que tanta gent durant 10 anys d'existència havia fet créixer. Frases com "ja ho estic deixant", "jo ja no sóc..." o "en un parell de mesos plego si no canvia..." les havia repetit i pensat massa cops, però la convicció en el projecte m'impedia fer el pas definitiu deixant la qüestió purament "en calces".

Però la meva addicció a associar-me i generar projectes varis, em portava a emmerdar-me en més coses a mitges, projectes que m'interessaven i en els que fa anys que crec fermament però en els que no podia participar plenament perquè per desgràcia els dies de 48h encara no s'han inventat (temps al temps...). I així he passat un temps, anclat en projectes en els que ja portava massa anys i sense opció per obrir segons quines noves mires.

I heus ací que la meva satisfacció de la que parlava al principi es deu al fet que per fi puc encaminar-me cap a nous horitzons amb la tranquil·litat que al barri algú continuarà generant xarxa i alternatives, algú continuarà sortint-se de la línia marcada, arrambant espatlles amb el del costat i treballant, vingui d'on vingui l'altre, per a millorar l'entorn immediat en què vivim, que no és Barcelona per molts que alguns ens en facin broma, és Les Corts.

I és que ja estem en ple procés de relleu i a la vegada, estic engrescadíssim amb altres nous objectius, en una altra associació (la de tota la vida des que tenia 11 anys) treballant per a donar suport a 10 agrupaments que arreu del territori del Barcelonès treballen dia a dia, arrambant espatlles amb el del costat i treballant, vingui d'on vingui l'altre, per a millorar l'entorn immediat en què viuen.

I és que tot acaba sent el mateix es miri com es miri!