Estan convertint Barcelona en un simple aparador gegant, on comprar de tot a qualsevol hora i qualsevol dia de l'any. Impossible resulta prendre alguna cosa en segons quins barris a segons quina hora si no vols pagar preus desorbitats, i per descomptat, es persegueixen aquells espais alliberats on és possible prendre qualsevol cosa sense buidar la butxaca del tot. Òbviament, ningú prohibeix explícitament (almenys fins fa poc, però tot indica que ja queda menys per a que passi) un tret cultural tant característic de la cultura mediterrània (europeu jo? mediterrani, coi!) com són les festes al carrer, però les traves legals que ens imposen fan cada cop més complicat utilitzar el carrer com a espai de dinamització social i cultural.
Sorprèn que havent passat tan sols 5 dies a Berlin, tingui la sensació que la gran ciutat de la freda, quadriculada i avorrida alemanya, ens pot donar unes quantes lliçons al respecte.
Una de les nits passades a la pizzeria italiana "La Ritrova", a Kreuzberg, m'ho va demostrar. La bogeria viscuda no tenia límit, un cop acabat el concert acústic dels Che Sudaka, local tancat, clients fora...i unes 80 persones convidades a un bestial sopar + barra lliure per cel·lebrar la visita del combo argentí i colombià (i per unes nits català, amb dos servidors de visita) radicat a Barcelona. Mai a la vida havia vist res similar, la festa durà fins les 4h del matí d'un dilluns en què els aborígens de la ciutat havien d'anar a treballar en poques hores, amb la gent pujada sobre les taules, guitarres, acordió i cajón sonant i un estat d'eufòria col·lectiva impressionant, tot plegat...inaudit!
I que visqui Berlin!
l'acústic a "la Ritrova"
1 comentari:
Aquests acústics de che sudaka, tan poc "acústics" ;)
Estic totalment d'acord amb la progressiva desnaturalització del que era la nostra ciutat, port mediterrani, de comerciants (i comerços!), de iaios a amb les cadires a la porta del carrer, de carrers sense asfaltar, d'adoquins a les seves posicions, de gent de fora que es feia seu el que trobava sense oblidar els seus orígens i alhora respectant les arrels que trepitjava...
Publica un comentari a l'entrada