dilluns, 12 de novembre del 2007

altre cop fora de casa!

Aquest cap de setmana he tornat al Ripollès, tot just quinze dies després de la meva darrera visita. La veritat és que m'encanta la zona, qui sap si en algun moment de la meva existència acabaré fent-hi cap de manera definitiva...com dèiem aquest cap de setmana, les escoles rurals han d'estar prou bé!

Després d'un Dissabte en què vam passar per Vic (a fer el vermut), Torelló (a dinar) i Ripoll (a passar la tarda, el vespre i la nit entre farts de riure), el Diumenge vam pujar fins a Ulldeter per mirar de caminar una mica per baixar el menjar engolit el dia anterior. El Bastiments (2883m.) va ser el cim escollit, així que cap a les 9 del matí començàvem a caminar cap al coll de la Marrana tots 4, protegits del fred i del fort vent que bufava. Un cop al coll patim un parell d'intents de divisió interna, dos petits cops d'estat en forma de plantada per no pujar dalt del cim. Els superem i finalment, arribem tots 4 dalt del cim, contemplem les vistes, fem les fotos pertinents...i cap avall, on altre cop al Coll decidim menjar el bull, el fuet i el pa comprats el dia anterior entre Vic i Ripoll. Increíble el silenci i la tranquil·litat que es respira allà dalt...únics!
Finalment, a quarts de 2 arribem al cotxe i baixem a dinar a Setcases, a un restaurant que ja coneixia d'anteriors escapades per la zona i que va camí de convertir-se en cita ineludible, et posen ratafia Russet amb el postre i de regal!... després d'esperar prop d'una horeta...tornem a posar-nos les botes de menjar.
Cap a quarts de 6 decidim anar tirant cap a Barcelona, preveient una parada a mig camí per prendre algo, però només sortir de l'aparcament de Setcases, notem alguna cosa estranya al cotxe...aturem la marxa...baixem...i pam, roda punxada! Mitja hora intentant desmuntar l'estranya roda...no ho aconseguim...truquem al servei d'assistència...i després de mitja horeta d'espera, a les fosques i congelats, jugant a cartes enmig de la carretera de Setcases...ens arreglen el cotxe (amb sessió de formació inclosa) i cap avall que fa baixada!
En definitiva, un bon cap de setmana passat entre amics d'aquells amb qui en algun moment hi havia perdut una mica el contacte...però que m'alegro d'haver-lo recuperat!

el vermut de Vic...

la nit a Ripoll...

dalt del Bastiments...

...i l'espera de la grua.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Osti! què fort! estava buscant una cosa al google i he anat a parar al teu bloc! Potser és un símptome que algun dia vindràs a parar a les nostres terres??? :-)
Sóc la mercè, l'amiga d'en Roger que ens vam conèixer a Ripoll aquest cap de setmana!
Fins aviat!

Anònim ha dit...

quina enveja, jo estic pujant cada cap de setmana per tancar-me a la biblio a fer feina...

setcases,... un poblet estrany no vas trobar? ;)

Anònim ha dit...

ripoll pawer!
salut!

Anònim ha dit...

Pablitoo!!
lo prometido es deuda!
un cap de setmana inolvidable..de fet encara hi guardo un mol bon record..uns CRUIXIMENTS de la òstia!jeje!pro han valgut la pena..stic sperant am candeletes la següent sortida!..podriem nar a la pensió Les truites, no creus?
jejejeje!!
Ptonassos!!

Olga

Anònim ha dit...

Iep nano, quins viatges quefas mes interesants. Quina enveja!!

Salut

Anònim ha dit...

No cal patir! buscava informació de la comarca, no sé si vaig posar Ripoll, Ripollès... i vaig anar a petar al teu bloc!
Apa, fins aviat!

Anònim ha dit...

uoo..! quina enveja..! tinc ganes de respirar aire de muntanya..aire en respiro molt, però de muntanya poca..! el cim mes alt que puc fer em sembla que es pujar els 8 pisos de la resi a pota! cosa que ja solc fer..pq cada dos per tres s'espatlla l'ascensor!!


la nit no dona per més...

Petons!