dijous, 6 de novembre del 2008

El derecho al delirio

Sempre m'ha agradat molt tot el que produeix l'Eduardo Galeano. El considero un autèntic geni, perquè a banda de saber-ne molt de tot, té la gran capacitat d'expressar-ho de manera molt evident i senzilla, molt entenedora, vaja.
En Paco i la Irene m'ho van ensenyar a través dels seus blocs i avui ho penjo aquí, perquè val molt la pena!
A gaudir!

5 comentaris:

  1. sempre ens calen uns ulls que mirin molt més enllà i que ens transmetin amb paraules per què cal fer el camí

    ResponElimina
  2. jo et recomano un escriptor argentí que es diu Jorge Bucay, segur que n'has sentit a parlar... Sóc una enamorada dels contes i especialment dels d'aquests home. Em recorda, en gran part, a Eduardo Galeano. Explica la vida a partir de contes i desperta cosetes genials dins de cadascú de nosaltres. Més que llegir els seus contes, et convido a que els escoltis amb la seva veu, guanyen molt més!

    http://es.youtube.com/watch?v=0t4pL6Wb4nA

    Els contes adormen als petits, però desperten als adults!

    un petó pablito

    ResponElimina
  3. gràcies per compartir-lo! un plaer...
    més besitos, pablito... fins aquesta nit!

    ResponElimina
  4. jajaja!
    aquesta última intervenció és altament malinterpretable...que ningú ho faci! ;)

    Lara...Bucay està molt bé, als Llops fa uns anys els hi llegíem Bucay abans d'anar a dormir i en moments així...però Galeano is Galeano ;)

    e...referents, ens calen referents!

    ResponElimina
  5. Crec que el millor que té açò dels blogs és la capacitat i la velocitat d'intercanviar informació i idees.
    És genial!!.

    Forta abraçada des del sud dels nostres Països.

    ResponElimina