Patum

Dissabte vam fer cap a la Patum amb l'Esteve. Aquest any m'ha estat impossible pujar Dijous o Diumenge, així que em vaig haver de conformar amb l'impressionant passacarrers i la festota de les barraques. No sé què deu tenir aquesta festa que, havent-hi anat tan sols un parell d'anys, m'ha captivat tant.
I és que resulta impressionant perdre's enmig de la gentada, sota les guites, els gegants o les maces, al ritme de la música i amb un bon glop de barreja.
No fan falta grans cartells anunciant la festa, ni grans actes a pensar. La gent es torna boja amb la captivadora tradició i els seus símbols.
Si a tot això hi sumem que venia amb nosaltres la Irene des de Madrid, les grans retrobades enmig de les barraques i un concert que mai defrauda...nit complerta.
...llàstima que toqués baixar a Barcelona a quarts de cinc de la matinada!

Un moment del passacarrers i la guita. Es nota que la càmera no xuta?