disc d'"autosuperació"

Dies de síndrome post-vacacional, d'enyor dels dies de calma i llibertat i de tot el viscut al llarg d'aquesta setmana santa amb un bonus previ de 2 dies a Madrid. Jo que perdo l'agenda, alguna que altra disfunció laboral i el despertador que quan sona, fa mal com mai. A la vegada, felicitat pels nous projectes que arriben, per les noves amistats 500 km. enllà i per algun que altre redescobriment curiós. Dies d'inici de la calor i de sobte, al carrer fa un fred que pela.

Enmig d'aquest caos, la darrera adquisició discogràfica de la casa. El darrer de La Kinky Beat. Contundència i ritme, sort d'això que em desperta i m'activa. Aquesta gent sempre ha demostrat això, però l'evolució des del primer disc és evident i el predomini de l'electrònica es nota. I aquesta cançó que em té enganxat des que vaig escoltar el disc per primer cop...